Més de 15 persones pertanyents a organitzacions d’ultradreta van intentar boicotejar l'acte

Dissabte passat tingué lloc la presentació de l’Assemblea de Joves Samarucs de l’Alcúdia (Ribera Alta). La presentació començà amb el parlament dels portaveus de l’assemblea, exposant un inici de la nova força assambleària i encoratjant a la resta dels assistents a organitzar-se en assemblees. Van remarcar que gràcies a la creació de l’assemblea hi haurà molta més força i contundència en els actes que facen, ja siguen formatius, festius o culturals... També van intervenir l'Àngel Canet i el regidor de Cultura de l’Alcúdia, tots dos com a personalitats convidades a passar una bona vetllada entre la joventut de la comarca, i aquest últim va citar que el dia anterior havia passat la flama del correllengua pel poble i va enaltir a que els joves ajudaren a la difusió d’aquesta llengua.

Tot seguit començà la molt multitudinària actuació, marcada per una gratificant dada d’assistència, molt major a la prevista, i que comptà amb les actuacions de Lenitiu, el jove cantautor de València, Ender, el raper de Llíria més revolucionari amb la col·laboració de Xopi (un altre raper), els moguts Cara o Creu i els potents Assekes, grups de rock i ska de la Ribera.

Cal dir que hi hagué un intent d’espatllar l’acte per part de més de 15 persones pertanyents a organitzacions d’ultradreta, que els cossos policials (Guàrdia Civil, Policia Nacional, Policia Local i Protecció Civil) van impedir l’accés al recinte a aquests per evitar enfrontaments i possibles agressions, com la que es va produir instants abans del concert a l’exterior a un conegut d’uns dels músics, que rebé una patada per part d’un ultradretà que anava en moto passant pel seu costat, i caigué a terra dolorit per l’impacte.

Les Corts aragoneses aproven prendre en consideració la Llei de Llengües

Seguiment en directe de les intervencions dels diputats · S'aprova continuar la tramitació del text.

El ple de les Corts d'Aragó ha debatut aquest matí la presa en consideració la proposta de Llei de Llengües d'Aragó que va presentar fa algunes setmanes el PSOE. La proposta reconeix la pluralitat lingüística d'Aragó, assegurant que el català i l'aragonès són "llengües pròpies i històriques" d'Aragó, però en canvi només defineix una única llengua oficial, el castellà. El text garanteix l'ensenyament i el dret dels parlants del català i l'aragonès a estudiar i a usar-lo "si volen". La proposta posa especial èmfasi en el tema de la "voluntarietat" del seu ús per que fa als àmbits públics, l'ensenyament i l'administració. S'ha pogut seguir en directe des de Purnas.com, un blog aragonès molt actiu. Les principals "perles" les ha deixat el portaveu del PP, que ha dit que a la Franja no s'hi parla català sinó "modalitats aragoneses" (que no ha definit), que la llei "no interessa" i que tem que el català "s'extengui com una taca d'oli" a l'Aragó. Finalment s'ha aprovat prendre en consideració el text amb 35 vots a favor (PSOE + CHA + IU), en contra 23 (PP) i 9 abstencions (PAR). Reproduim a continuació les principals declaracions del ple.

Principals declaracions:

PSOE

Jesús Franco: la proposta es basa en la "Territorialitat, voluntarietat i reconeixement de modalitats". "Existeix un us extès de l'aragonès i del català en algunes zones d'Aragó". "Les llengües són un patrimoni i un llegat en situació de fragilitat, proposem garantir el dret d'una àmplia minoria d'aragonesos a usar les nostres llengües pròpies". "El debat no s'ha centrat en l'aragonès, sinó en el català, i no per raons lingüístiques sinó per altres raons".

PP

Miguel Navarro: "El PP vol complir l'Estatut, que protegeix les modalitats lingüístiques", "ens preocupa que l'articulat de la llei parli d'aragonès i de català, deixant de banda la resta (?) de modalitats lingüístiques", "no és el moment oportú per aquesta llei, no preocupa als aragonesos", "la llei tindrà un important cost econòmic que no coneixem" (si no es coneix, com se sap que és "important"?), "quants professionals calen per garantir l'ensenyament en català, quants traductors?" (recordem que la proposta no garanteix l'ensenyament en català pels catalanoparlants de la Franja, sinó que ho limita a un tema "voluntari"), "aquesta llei planteja nombroses trampes", "planteja una forma oculta de cooficialitat" (la llei només garanteix l'oficialitat del castellà) "cosa que pot portar que a poc a poc s'extengui com una taca d'oli l'ús del català a l'Aragó", "des del PP pensem que coexisteixen amb el castellà una sèrie de llengües, amb un nombre tal de particularitats a nivell morfológic, sintàtic, lèxic, que les diferencia del català normalitzat", "no així el català ni l'aragonès que s'han 'creat' recentment", "si s'aprova la llei es perdrà el nostre patrimoni lingüístic real, les modalitats", "els nostres joves substituiran un sistema lingüístic per un altre, en abandonar el seu vocabulari pel normalitzat", "l'aragonès o fabla aragonesa és un invent artificial, àmpliament discutit per especialistes, que no ha estat la llengua materna de cap aragonès", "si es declara el català com a llengua pròpia d'Aragó s'incomplirà l'Estatut, que diu que s'han de protegir les diferents modalitats", "la proposta planteja normalitzar català i aragonès ... com hem de normalitzar el català si ja ho està?", "la proposta crea problemes on no n'hi ha".

IU

Adolfo Barrena: "els ciutadans d'Aragó tenen dret a usar la seva llengua", "estem interessats a donar suport a les minories, encara que les majories no ho entenguin", "hem de resoldre aquesta problemàtica i garantir aquest dret dels aragonesos", "cal que la llei sigui valenta per resoldre aquest retard de més de 20 anys, no pot ser una llei poruga", "votarem a favor de la presa en consideració", "hi ha 3 aspectes fonamentals, 1) la cooficialitat (per quines i per quins territoris d'Aragó), i també la política educativa ... senyor Navarro, estem pagant més professors de religió dels que planteja la llei? 2) falta un òrgan independent que reguli científicament les modalitats del Pirineu 3) s'ha provat de regular la parla de l'aragonès de forma molt amater, reconeixem que hi ha diverses variants de la llengua".

CHA

Chesús Bernal: "aquesta proposta mostra el fracàs del govern, perquè reconeix l'incompliment reiterat durant 10 anys de les promeses de Marcelino Iglesias", "qui cerca la confrontació ho fa deliberadament [mira a Navarro]", "vull parlar dels 'clixés', el primer és el català". Aquí, cita lleis aprovades o proposades pel PP, com un avantprojecte de llei a Lanzuela, on reconeix l'aragonès i el català com a llengües pròpies. El president de la cambra li demana que exposi la postura del seu partit. "El reconeixement i protecció de modalitats lingüístiques és un altre 'clixé', així com el bilingüísme i l'ensenyament bilingüe o plurilingüe".

PAR

María Herrero: "no estem a favor de la proposta, però sí a favor d'una llei de llengües i modalitats lingüístiques pròpies, perquè és una realitat palpable, i perquè al PAR som aragonesistes", "la pluralitat lingüística és part del nostre patrimoni", si fins ara no hi ha hagut una llei "és per alguna raó". La postura oficial del PAR és que a la Franja no s'hi parla català sinó diverses modalitats lingüístiques que han de rebre el nom que cada municipi decideixi. "No volem que es digui català al que es parla a la zona oriental [Franja], no té perquè dir-se català", "nosaltres representem la societat, i socialment no hi ha unanimitat perquè es digui català", "no vull argumentar la meva postura, poden dir-li criteris filològics, sí, i també n'hi ha d'altres, científics, socials ..., o de psicolingüística, com passa a la Comunitat Valenciana", "volem que les nostres modalitats lingüístiques es preservin", "tenim veïns pels quatre costats però els conflictes només els tenim amb els catalans", "no vull entrar en què és o no una llengua o un dialecte". "No volem que en cap cas es pugui deixar la porta oberta a que l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) reguli les nostres llengües" (però en canvi la Real Academia Española regula l'ús del castellà que es parla a l'Aragó...), "la cooficialitat [d'altres llengües diferents del castellà] no és possible perquè hauria d'aparèixer a l'Estatut", "volem que la llei reflecteixi la realitat, sobretot pels aragonesos bilingües".

Font: http://www.racocatala.cat/noticia/20730/debat-corts-aragoneses-sobre-llei-llengues

Presentació de l'Assemblea de Joves Samarucs (extret del bloc)

El proper dia 3 d'octubre farem un concert per tal de presentar l'Assemblea (AJS) en el que actuaran sis grups. Serà una nit de música variada, comptem amb un cantautor (Lenitiu) dos rapers (Ender i el Blüe) i tres grups d'SKA/Rock (Cara o Creu, Desfici i Assekes).

Donar les gracies a l'ajuntament de l'Alcúdia pel suport i la col·laboració tant econòmica com infraestructuralment, agrair també als grups la consideració que han tingut amb nosaltres i que actuen sense cobrar res a canvi.

Demanem també el suport de la gent que col·labora amb nosaltres, el dia del concert posarem a la disposició del públic bons d'ajut a partir de dos euros i molt prompte també es podran fer donacions a través de PayPal.

Moltes gràcies a tots, us esperem el proper dia 3 d'octubre.

9 d'octubre: "Unitat popular cap a la independència i el socialisme!"

Un 9 d’Octubre més tornem a ser als carrers de València per reivindicar la nostra catalanitat. No ens mou la nostàlgia de regnes i reis conqueridors. No ens mou un desig d’idealitzar la nostra història. Estem ací, com cada any, per dir ben alt i ben fort que el nostre és un projecte de futur. Mal que els pese a uns i a altres. Per molt ens intenten ofegar els seus jutges o la seua policia. Mal que els estats espanyols i francés augmenten la seua pressió, la construcció nacional dels Països Catalans avança.

Avança, s’enforteix i cada vegada perd més la por a manifestar-se sense embuts a tots els indrets de la nació catalana. Malgrat l’espanyolisme decadent, malgrat els tontos útils de l’Estat que tots coneixem, malgrat la profunda incompetència d’uns polítics professionals que massa sovint trobem intentant fer-se un lloc a la capçalera d’algunes manifestacions, malgrat les seues renúncies incomprensibles,... cada vegada hi ha més i més persones lluiten per una nació que va de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó i que la volen lliure. Una voluntat que s’eleva per damunt de tanta excrecència, per damunt de la corrupció de Camps, Fabra i tota la colla de sangoneres que els han covat; per damunt de l’especulació immobiliària que uns i altres han afavorit i que ens ha conduit a aquest carreró sense exida d’atur, misèria i destrucció del territori; per damunt d’eixa concepció dels nostres municipis com la via més ràpida per forrar-se i de la qual Benidorm o la Vila Joiosa han sigut exemples recents. Cada vegada hi ha més gent en aquesta terra que sap quin és el camí de la llibertat i ha decidit avançar per ell amb pas decidit.

Des de les organitzacions de l’Esquerra Independentista que convoquem aquesta Diada del 9 d’Octubre a València, Maulets i Endavant, volem incidir en aquest aspecte. Existeix un sector creixent de les classes populars dels País Valencià que a través de múltiples expressions polítiques, sindicals, artístiques, associatives, musicals, de cultura popular,... manifesta la seua catalanitat. Unes expressions cada vegada més diverses i més nombroses que parteixen des de la base i que s’expandeixen arreu del territori. Alguna cosa estem coent entre tots i totes i s’està fent no gràcies sinó malgrat l’adversitat i la manca d’alternatives dins la política oficial i mediàtica.

L’Esquerra Independentista té un paper essencial en aquest context. Perquè si Espanya és la malaltia, les seues institucions autonòmiques són el narcòtic que alguns s’entesten en provar per tal d’alleugerir el dolor. Són el narcòtic però no l’antídot. L’Esquerra Independentista lluita per la independència de la nació sencera. No existeix alliberament nacional sense una nació completa que siga objecte d’ell. Som la garantia que tot moviment cap a la llibertat no partirà de renúncies ni entrarà al joc que Espanya, França o la Unió Europea ens vulga fer jugar. La nostra fortalesa és precisament la nostra fermesa i el temps ens dóna la raó. I no cal mirar massa lluny, ho trobem als nostres carrers, fa temps que advertim que el capitalisme ens conduiria al caos i a la pauperació de les nostres condicions de vida. I ara què trobem? Més d’un milió d’aturats als Països Catalans i una crisi de conseqüències imprevisibles. Teníem raó i cal doncs organitzar-se i lluitar, en primer lloc per defensar els nostres drets laborals, la sanitat pública, l’educació pública, i en segon lloc per posar-hi remei d’una vegada per totes. Això no passa per a reformar el capitalisme, o per parxes de 420 euros per als aturats de llarga durada, sinó per finiquitar d’una vegada aquest sistema econòmic assassí i construir-ne un món nou.

Endavant i Maulets doncs no ens conformem amb la independència, no volem escapar de les mans d’uns capitalistes espanyols per caure en les mans d’explotadors catalans, lluitem fermament per l’emancipació integral de les persones, i tots els nostres esforços van destinats a aconseguir uns Països Catalans socialistes.

Des de les organitzacions que convoquem a aquesta Diada del 9 d’Octubre de 2009, Maulets i Endavant, ens comprometem a treballar per l’enfortiment de l’Esquerra Independentista. Venen temps difícils i l’enemic ens colpejarà amb colps repressius com els viscuts pels 13 de Gandia, el del jove Karim o el cas del company d'Alacant que està acusat d'injúries a la corona espanyola, ens criminalitzarà i ens tractarà d’intimidar amb identificacions i coaccions. N’hem d’estar preparades i preparats, hem d’estar a l’altura de les circumstàncies i resistir i per a això la maduresa, el compromís militant i la unitat d’acció és necessària i imprescindible.

Vos animem doncs a totes i tots a afegir-vos a la lluita pel socialisme, la reunificació dels Països Catalans i la independència nacional. Vos fem una crida explícita a reforçar l’Esquerra Independentista i militar en els seus fronts: polític, sindical, juvenil, estudiantil, feminista, ecologista, municipalista. Tots i totes sou necessàries. Per això, us convoquem a totes a participar del bloc independentista a la manfifestació del proper divendres 9 d'octubre a les18 hores des de la Plaça Sant Agustí de la Ciutat de València.

Constuïm la unitat popular! Visca la classe treballadora! Visca els Països Catalans! Visca la terra!

Font: http://www.maulets.org/veure.php?id=1280

Camps en un carrer sense eixida

Després de la investigació relacionada en els trages que va provar la recepció d’aquestos per part del nostre president, l’aparició de tota una xarxa de finançament il·legal al PPCV deixa a Camps en una posició molt difícil

La sentència del TSJCV va ser un globus d’aire fresc per al president valencià, que va saber vendre la sentència com una exculpació. La realitat és que aquesta sentència a més de no ser per unanimitat, deixava ben clar que el president havia rebut trages tot i que el tribunal considerava que això no constituïa un delit. Tot i això la mentida va ser ben grossa, ja que Camps va afirmar repetidament a Les Corts que no havia rebut trages, quant la sentència del TSJCV dona per fet que van existir regals tot i que no ho considera delit.

Ahir tots els diaris portaven a les seues capçaleres el contingut d’un informe policial que demostrava l’existència d’una xarxa de finançament il·legal a través d’Orange Market per el PPCV. Aquest informe implicava directament a Ricardo Costa i altres membres de la cúpula del partit al nostre país. Avui, “El País” publica informacions sobre unes suposades gravacions que implicarien directament al president Camps en esta xarxa, ja que hauria tingut ampli coneixement de la seua existència.

Amb tot açò la situació del president es troba en un moment molt delicat, ja que l’assumpte dels trages podria cobrar una especial rellevància amb l’associació amb la xarxa de finançament il·legal. Fins i tot dirigents del Partit Popular ja estan veient a Camps com un impediment per a l’evolució del partit. Fa unes setmanes s’especulava amb la possibilitat de que Camps estiguera pensant en una convocatòria d’eleccions anunciada en el proper debat sobre política general, i sincerament, en la meua opinió seria un dels millors recursos que li queda al PP valencià.

Font: http://elmiradorvalencia.net/

Jornada històrica a Arenys de Munt

Festa per la independència i de rebuig contra tots aquells que s’oposen a la llibertat dels pobles. Arenys de Munt va despertar com a municipi convocant d’una consulta per l’alliberament de la nació catalana i acabà en una gran festa pels resultats de la consulta: un 41,1% del cens va votar, i d’aquests, un 96,33% va optar pel SÍ a la independència.

La festa començà ben aviat. El control policial no atemorí la població d’Arenys ni els milers de catalans que van venir de fora a celebrar la consulta. L’helicòpter policial començà a vigilar Arenys de Munt ben aviat. Controls dels Mossos d’Esquadra paraven gent a la sortida de Rodalies Renfe a Arenys de Mar i a l’entrada al poble per la C-32.

A les 12,30h arribaven aquells que volien evitar el Referèndum per la via de la violència: 58 falangistes en dos autobusos mig buits. La resposta del poble va ser clara: no passaran. Milers de catalans rebutjaven la presència dels falangistes amb crits a favor de la independència, en contra la Falange, en contra la presència de banderes espanyoles, en contra Espanya i el que representa.

A la 13,30h els 58 falangistes marxaven amb bus. Una pedrada impactava en un moment de la seva fugida del poble enmig de crits de milers de catalans. Sota la protecció fèrria dels mossos, la Falange aconseguia sortir del poble amb moltes dificultats.

Llavors Arenys es trobava ja en plena llibertat per decidir si volia la independència catalana. Les pressions de l’Estat espanyol, la Falange, Ciutadans, Interior, etc no van poder evitar que els arenyencs exercissin el seu dret a decidir.

La festa prosseguí amb el dinar convocat per l’Esquerra Independentista: fins un total de 900 botifarres es van servir. La festa continuava a l’escenari de la Riera amb diverses actuacions musicals i lectures de poesia, així com algun moment més emotiu amb paraules a favor de la independència de la nostra nació.

El mateix Carles Móra, alcalde del municipi, assenyalava content: “ha vingut gent d’arreu dels Països Catalans a veure com va el dia d’avui i a seguir el model, que s’ha d’estendre arreu”. A la nit, quan es donaven els resultats, va saltar l’alegria col·lectiva: 2569 vots a favor de la independència. Josep Ximenis, regidor de la CUP i portaveu del MAPA, va proclamar Arenys de Munt “el primer municipi que ha votat lliurement i democràticament la independència de la nació catalana”.
Esperem que la jornada que es va viure el dia 13 de setembre esdevingui una data clau en la consecució de la nostra llibertat com a poble i que s’estengui arreu del país consultes com aquesta.

Escòcia convocarà un referèndum d'autodeterminació l'any vinent

Si surt positiu, atorgarà al govern escocès el mandat per negociar la sobirania amb el Regne Unit.

El Govern dels independentistes escocesos de l'SNP vol convocar un referèndum sobre la independència d'Escòcia l'any que ve, tal i com va prometre al seu programa electoral. Així ho ha notificat de forma oficial conjuntament amb els dotze projectes de llei més que ha presentat de cara aquest curs polític assegurant que "al poble d'Escòcia no se li hauria de negar el dret d'expressar la seva opinió en un referèndum". És evident, però, que necessita un suport dels altres grups polítics que ara mateix no té. Ni els laboristes, ni els conservadors ni els liberaldemòcrates -tots tres a l'oposició- de moment no tenen pensat aprovar la idea defensada pels Verds i el partit d'Alex Salmond, però sí que són partidaris d'un increment d'autogovern. Davant d'aquesta situació el Govern escocès ha considerat la "possibilitat d'un referèndum multiopció" que inclogui el "sí", el "no" i una opció intermèdia coincident amb la idea dels partits unionistes.

Tot i això, i siguin quines siguin les opcions de vot, el resultat no servirà per proclamar la independència sinó que atorgarà a l'executiu un mandat popular per negociar la sobirania amb Londres. Aleshores és quan apareix la qüestió de l'ingrés a la Unió Europea. Per això, el govern d'Alex Salmond estudia si Escòcia, quan fos independent, es podria convertir en nou soci o bé hauria de completar el procés d'ampliació.

Segons un alt funcionari escocès de la Comissió Europea, "el Tractat de Lisboa fa més fàcil que Escòcia o una altra nació que ja formi part de la UE i s'independitzi passi a ser un nou Estat membre directament, sense procés d'ampliació". I com el Tractat de Lisboa, el dret internacional també preveu una adhesió ràpida i pràcticament automàtica. En aquest mateix sentit, l'analista del Think Tank Centre of European Reform Hugo Brady considera que "el Tribunal de Luxemburg difícilment permetria que s'anul·lés la ciutadania europea als escocesos i que se'ls neguessin els drets que ara ja tenen".

Font: http://www.racocatala.cat/